Sisena plaça a Montornès del Vallès, millor equip català del campionat i sumant punts de molt valor contra rivals de la zona alta.
Una LEFM especial, en un escenari nou i exigent
La LEFM 2026 disputada a Montornès del Vallès va confirmar el gran moment competitiu del futbol taula estatal i va deixar també una conclusió clara en clau mataronina: l’AS Iluro Futbol Taula continua fent passos endavant i competeix amb plena naturalitat entre els equips més solvents del panorama espanyol.
L’edició d’enguany tenia un component especial. Després d’anys celebrant-se a Moralzarzal, Madrid, la competició canviava de seu i aterrava a Catalunya, en un cap de setmana intens i carregat de partits exigents. En aquest context, l’Iluro va respondre amb una actuació molt sòlida, tancant el torneig en una meritòria sisena posició d’onze equips.
L’Iluro, amb la millor convocatòria possible
Per afrontar una cita d’aquest nivell, el club va desplaçar a Montornès el seu equip més competitiu possible: Alex Araujo, Marc Ligos i Martí Rosa van exercir de referents esportius d’una convocatòria completada per Julià Rosa, Oriol Quer, Paco Ucha i Toni Rosa.
Era una alineació amb experiència, joventut i fons d’armari. Però sobretot era una convocatòria que representava bé la realitat actual del club: un equip amb identitat local cada cop més madur competitivament i capaç de competir amb garanties contra qualsevol rival de la lliga.
Sisens d’onze i només 3 derrotes
La classificació final va situar l’AS Iluro FT en sisena posició, amb 15 punts, gràcies a un balanç de 4 victòries, 3 empats i 3 derrotes. El conjunt mataroní va acabar amb 20 partits individuals guanyats i 16 de perduts, una diferència positiva que reforça la sensació d’equip compacte i competitiu durant tot el cap de setmana.
Aquesta classificació va permetre, a més, acabar per davant del Barcelona FT, setè classificat. No és una dada menor. El Barcelona arribava a Montornès amb una plantilla reforçada amb els exjugador del Tiburones Vicenç Prats i Ferran Coll i amb l’ambició d’aspirar a més. En tot cas l’Iluro va tornar a demostrar que avui dia el seu rendiment ja no és una sorpresa dins la LEFM, sinó una realitat consolidada.
Un resultat que guanya valor quan es posa en context
Aquest sisè lloc adquireix encara més valor si es posa en perspectiva. La temporada anterior, l’Iluro ja havia signat a la LEFM 2025 el millor resultat de la seva història fins aleshores, amb una cinquena posició assolida a Moralzarzal, seu que havia acollit la competició durant quatre edicions consecutives. El canvi de ciutat i el manteniment del club en la zona alta de la taula reforcen la sensació de continuïtat competitiva: no es tracta d’un bon torneig aïllat, sinó d’una línia de creixement sostinguda.
El context competitiu d’aquesta edició amb el Dragons reforçat amb la incorporació de dos jugadors portuguesos de nivell, Miguel Afonso i Ricardo José i l’AFT Turia 1981 que compareixia a Montornès en un moment de forma excel·lent després d’haver-se proclamat subcampió de l’Europa League 2025 pocs mesos abans i amb la resta de rivals directes especialment potents o millorats respecte d’altres temporades, el sisè lloc de l’Iluro consolida encara més la seva competitivitat dins l’elit.
Autoritat contra els rivals directes
Un dels grans encerts de l’Iluro en aquesta LEFM va ser la seva fiabilitat en els partits que calia guanyar. En un format tan curt i exigent, no n’hi ha prou amb competir bé contra els grans: cal transformar en punts els enfrontaments contra rivals de la zona baixa i mitjana-baixa. I l’Iluro ho va fer amb una contundència remarcable.
El conjunt mataroní va signar quatre victòries per 4-0: contra Montornès FT, SC Almería, AC Los Remedios FM i Moralzarzal SC. Aquests resultats expliquen bona part de la classificació final. No només per la suma de punts, sinó perquè revelen un equip capaç d’imposar-se amb autoritat quan el guió del partit ho exigeix.
Aquesta solidesa competitiva és, precisament, un dels trets que millor defineixen l’evolució recent del club.
Un empat de prestigi contra el tercer classificat
Si hi ha un resultat que simbolitza el sostre competitiu de l’Iluro en aquesta LEFM 2026 és l’empat contra l’AFT Turia 1981, tercer classificat final del campionat. Davant un dels equips més forts del torneig, l’Iluro va respondre sense complexos i va arrencar un 1-1 de gran valor.
Álex Araujo va superar Rubén Benita per 1-0 en una victòria de molt pes. Martí Rosa va mantenir el pols competitiu amb un 2-2 davant Fernando Gómez. I Marc Ligos va firmar un 3-3 de gran nivell contra Rafael Gómez, tots dos partits salvats un extremis els últims minuts. Va ser un d’aquells partits que deixen clar que l’Iluro no només és capaç de sumar contra equips de la seva lliga, sinó també de plantar cara a conjunts que acaben al podi.
També punts de mèrit contra Tiburones i Barcelona
El torneig va deixar altres marcadors molt significatius. L’empat 2-2 contra Tiburones FM, cinquè classificat, va ser una altra mostra de solidesa davant un rival directe de la part alta. En aquell duel, Marc Ligos va obtenir una gran victòria per 3-2 contra Isaac Alfaro i Álex Araujo va tornar a aparèixer en un moment important amb un ajustat 1-0 davant Antonio Fernández.
També va tenir molt valor l’1-1 contra el Barcelona FT. Era un duel amb pes classificatori, però també emocional i simbòlic dins del futbol taula català. L’Iluro no només va evitar la derrota, sinó que va acabar tancant el campionat per davant del conjunt barceloní. En aquell partit, Álex Araujo va sumar un nou triomf estratègic, aquesta vegada per 1-0 contra José Luis Márquez, mentre que Toni Rosa va firmar un excel·lent i clau 3-3 davant Ferran Coll.
Derrotes només contra tres dels grans
Un altre element que ajuda a dimensionar correctament el torneig de l’Iluro és l’anàlisi de les seves derrotes. El conjunt mataroní només va cedir davant el CAP Ciudad de Murcia, campió invicte; el Mallorca Águilas FM, subcampió i S. Dragons, quart classificat.
És a dir, les tres ensopegades van arribar exclusivament contra tres dels quatre primers classificats. Mentrestant, l’equip va ser capaç de puntuar contra el tercer classificat, l’AFT Turia 1981, i també contra rivals molt competitius com Tiburones FM. Aquesta dada reforça la idea que l’Iluro va completar un torneig coherent, seriós i plenament alineat amb la seva posició actual dins la lliga estatal.
Rendiment coral i noms propis destacats
La bona classificació no s’explica només per l’estructura d’equip, sinó també per un rendiment individual molt destacable de diversos jugadors.
Oriol Quer va deixar partits contundents com el 4-1 davant Ferran Borbones, el 6-1 contra Antonio Moreno Vico, el 5-0 davant Jesús Maireles Reyes o el 6-3 contra José María Feyjóo.
Paco Ucha va oferir un torneig molt solvent, amb resultats com el 6-0 contra José Mª Diéguez, el 4-1 davant Raúl Romera o el 3-2 contra el sempre complicat i competitiu Julio Candelas.
Martí Rosa va tornar a demostrar personalitat competitiva i capacitat de resposta en escenaris importants, amb victòries fàcils i el valuosíssim empat 2-2 contra Fernando Gómez en el duel davant l’AFT Turia 1981.
Julià Rosa també va signar un cap de setmana molt positiu, amb triomfs contra Jesús Maireles Alfaro, Pedro Benavent o el 2-0 contra Julia Eglicerio.
Marc Ligos va tornar a tenir un paper determinant, amb victòries molt importants i de nivell, com el 3-2 davant Isaac Alfaro o l’empat 3-3 amb Rafael Gómez.
Toni Rosa també va deixar la seva empremta, sobretot, amb el 3-3 de gran mèrit davant Ferran Coll.
Finalment, l’Álex Araujo, per la seva banda, va ser sinònim de fiabilitat en partits de màxima exigència. Va guanyar per 1-0 José Luis Márquez, Antonio Fernández i Rubén Benita, tres punts individuals de molt pes en moments decisius del torneig.
El rànquing estatal
La bona actuació de Montornès també ha tingut una conseqüència directa fora de la classificació de la LEFM. Amb aquest resultat, l’AS Iluro FT puja fins a una sòlida sisena posició del rànquing espanyol de l’AEFM, una plaça de gran valor competitiu i simbòlic.
Aquesta posició situa el club dins del grup d’equips estatals millor posicionats i el col·loca en la llista de reserves de cara a una futura competició europea per equips, un escenari que fins fa no gaire semblava molt llunyà i que avui ja forma part de l’horitzó esportiu real del club.
Més enllà del valor estrictament numèric del rànquing, aquest ascens és una confirmació més del moment que viu l’Iluro: un club consolidat, competitiu i perfectament capaç d’aspirar a objectius cada vegada més ambiciosos.
Una actuació que confirma el nivell del club
La LEFM 2026 no deixa només una bona classificació. Deixa, sobretot, una sensació de continuïtat. L’Iluro ja no és un equip que de tant en tant signa un bon resultat, sinó un club que s’ha acostumat a competir bé en els grans caps de setmana del calendari estatal quan hi va amb l’equip complet.
Ser el millor equip català, acabar sisè en una lliga molt exigent, puntuar contra rivals del podi i pujar fins a la sisena plaça del rànquing estatal són arguments més que suficients per considerar aquesta participació com una de les més significatives de la història recent del club.
Montornès va confirmar una idea que fa temps que es va obrint pas: l’AS Iluro Futbol Taula continua creixent esportivament i continua fent-se un lloc, per mèrits propis, entre els equips més respectats del futbol taula estatal.
Per més informació: